El corpus operístic de Richard Strauss representa un dels majors fites en la història del gènere. Des dels seus vacil·lants inicis amb Guntram i Feuersnot, la seva fabulosa irrupció en l'avantguarda de l'època amb Elektra i Salomé i la seva consagració internacional amb El cavaller de la rosa, fins a la crepuscular i refinada Capriccio, potser cap compositor d'òperes alemanyes, a part de Mozart i, per descomptat Wagner, ha aconseguit implantar amb tanta contundència al cor del repertori.

No obstant això, moltes de les seves òperes segueixen sent molt poc o gens conegudes pel gran públic, i algunes esperen encara la seva estrena a Espanya.

El reconegut especialista en l'obra i la figura de Richard Wagner, Miguel Ángel González Barri és també un coneixedor profund i devot (encara que no acrític) de l'obra del compositor bavarès.

Contingut del curs
Lliçó 1. Els anys de formació (1864-1903) Els poemes simfònics. Els Lieder (dels Jugendlieder a l'Op. 51). Els primers i fallits assajos operístics: Guntram, La necessitat del foc (Feuersnot).
Lliçó 2. El "Big-bang" de Richard Strauss (1904-1910) L'emancipació del jou wagnerià. Hugo von Hofmannsthal entra en escena. De l'òpera psicoanalítica i avantguardista (Salomé, Elektra) a la subtil i anacrònica Delicatesse de El cavaller de la rosa.
Lliçó 3. La crisi. Viena I (1911-1923) Sense rumb fix. Hel·lenisme-classicisme (Ariadna a Naxos). Humanisme-simbolisme intel·lectual d'alta volada (La dona sense ombra). Descens a la comèdia domèstica (Intermezzo).
Lliçó 4. Viena II. Viure de les rendes (1923-1934) Helena Egipcíaca, l'òpera belcantista de Strauss. Hofmannsthal cedeix. Un gir realista amb tocs d'opereta: Arabella. Un nou (i efímer) llibretista, Stefan Zweig. Per fi una òpera còmica: La dona silenciosa.
Lliçó 5. Els anys foscos. Mort i transfiguració (1935-1949) Al·legat antibel·licista a l'Alemanya nazi: Dia de pau. Retorn a l'hel·lenisme. Tragèdia bucòlica (Daphne). L'òpera dels cinc llibretistes (L'amor de Dànae). Últimes reflexions (metamúsica): Capriccio. La tardor lluminós de Strauss (Quatre darreres cançons).