Capriccio és una òpera sobre la pròpia òpera com a manifestació artística; una reflexió dramatitzada a través de la peripècia d'una comtessa i els seus dos pretendents. En un palau rococó pròxim a París, un poeta anomenat Olivier, un compositor anomenat Flamand i la jove vídua Madeleine dirimeixen el seu desacord amorós al mateix temps que plantegen una pregunta essencial per a la història de l'òpera: Què és més important, la música o la paraula? L'incident sentimental, que conclou amb la indecisió amatòria de la comtessa, acaba sent el reflex del dilema irresoluble sobre aquesta forma de creació. Estrenada en plena Segona Guerra Mundial a Munic, aquesta “peça de conversa per a música” és un genuí teatre d'arquetips i, al seu torn, una tendra declaració d'amor, un enginyós debat intel·lectual i filosòfic, no exempt d'ironia, homenatge al propi art. Capriccio és l'última obra completa de Strauss, el seu testament com a compositor i l'intel·ligent balanç de la seva trajectòria. «Capriccio» de Richard Strauss Estreno absolut: 28 d'octubre de 1942, Teatre Nacional de Munic. Producció: Semperoper Dresden (2021) Durada: 154 min. Posada en escena | Jens-Daniel Herzog Direcció musical | Christian Thielemann La Comtessa | Camilla Nylund El Comte | Christoph Pohl La Roche | Georg Zeppenfeld Flamand | Daniel Behle Clairon | Christa Mayer Olivier | Nikolay Borchev |
